Enguany he fet un gran salt. Educació Infantil és una etapa que em té el cor robat, curiosament des de ben petita, res m’ha motivat mai tant com poder arribar a ser mestra. Sembla curiós que una de les coses que més m’apassioni sigui una professió, oi? Però com deia el savi Confuci “Escull un treball que t’agradi i no hauràs de treballar ningun dia de la teva vida”. I aquesta sóc jo, una persona que estima, gaudeix i l’omple la seva professió.
I a què és degut aquest gran salt? Ha estat un acte tan simple, però a la vegada tan complex com el de treure’m les pors i les suposicions incertes: adonar-me’n que l’etapa d’educació primària em crida tant l’atenció com la d’infantil. Només calia provar-ho, conèixer més profundament i enfronatar-me a la realitat tant pràctica com teòrica per conèixer més sobre aquestes edats, per adonar-me’n de la manera que pots arribar a tibar el fil des dels petits, com seria un cicle inicial, als preadolescents de cicle superior. 
![]()  | 
| Flickr Matt Adams | 

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada