La identitat digital és quelcom que actualment és present en gran part de la societat, som moltes les persones, i principalment joves, que tenim aquesta identitat, ja sigui per voluntat pròpia o per altres causes, que solen ser degut a formar part d’un col·lectiu que comparteix informació a la Xarxa o d’informació que es vol que arribi a un gran nombre de públic (formar part d’un grup de bàsquet i que estigui el nom dels membres de l’equip penjat a Internet, guanyar un premi d’escriptura i aparèixer a un diari digital, etc.).
Pel que fa a la meva pròpia identitat digital podriem dir que formo completament part d’aquest grup de persones vinculades a aquesta nova era. Això ha estat degut en part per voluntat pròpia, creant perfils personals, com també per contactar amb els amics. Però actualment, l’educació, també ha fet que formés part d’aquest sac: havent de crear perfils professionals, formant part d’una SCALA, Moodle, creant blogs d’estudiants, etc.
Així doncs, podriem seguir parlant de la quantitat de persones que han decidit per voluntat pròpia crear aquesta identitat, però també d’altres que no ho han decidit i hi formen part. Tenir identitat digital a dia d’avui és quelcom habitual, però en part obligatori.
Tant els sociòlegs Z. Bauman (2007), com M. Castells (2002) i l’antropòleg M. Augé (2007), ja fa un temps que ens varen fer pensar sobre la transformació que estem vivint en aquest present accelerat. Partim de la incertesa d’una modernitat líquida, connectada a les xarxes socials però amb sobreabundància. Disposem d’una gran quantitat d’informació al nostre abast, per aquest motiu podriem dir que la cultura hauria d’ocupar un lloc privilegiat a la societat, però no és així. No donem peu al debat, ens centrem en aquelles fonts de coneixement que recolzen els punts de vista en els que hi crec, de manera que en lloc de conduir-nos cap a un món més equitatiu, més ben relacionat i més just, ens dirigim cap a una era que augmenta l’individualisme, on creixen les diferències i les distàncies entre els extrems. Per tant, ens estem dirigint, tal com diria el professional A. Brey (2009), cap a la societat de la ignorància.
Tenim recursos per tal que això no sigui així, de manera que hauriem de pensar de capgirar la situació i reenfocar-la. Parlant com a ciutadana i en especial com a mestra de petits ciutadans, cladria presentar aquests recursos com a privilegis per culturitzar-nos, ensenyar-los a fer un bon ús i que en un futur pròxim això els sigui útil per la seva formació i no per avergonyir-se de la pròpia identitat.
Em despedeixo amb unes paraules de l’expert Xavier Àvila per donar peu a reflexionar sobre el món digital en el que estem vivint, el qual podem millorar, i en especial els mestres ajudar a fer un bon ús:
“Vivim en una societat en què podem triar d’informar-nos en la diversitat de mitjans o de tancar-nos en la nostra <<bombolla informativa>>; d’apropar-nos al coneixement o de manternir-nos en la ignorància; de mirar cap enrere amb l’enyor de les falses certeses o mirar endavant amb l’ànim de formular-nos noves preguntes… i creiem que és a través de l’educació que els ciutadans poden arribar a conèixer la seva opció de triar, en primer lloc, i després fer-se responsables de la seva tria, perquè dependrà d’això que la societat actual avanci vers el coneixement i la convivència o vers la ignorància i el conflicte”.
